Cuinar…

Probablement un dels oficis més antics que coneixem, un ofici on hi cap tothom, on hi ha persones de totes les mides i colors, on hi ha humils i pretensiosos i on hi conviuen pobres i rics…, i quan es cuina, tots busquem poder donar petits grans instants de felicitat, estretament lligats als fets culturals de cadscú, a l’esbarjo o al moment de relax buscat en algun moment del dia a dia.

Però (com diu Carlo Petrini), cuinar és molt més. Malament faríem si ens limitéssim a reduïr la gastronomia únicament al fantàstic acte de la reproducció de receptes o de l’exaltació de la transformació dels ingredients, doncs això és tant sols la punta de l’iceberg del total de la gastronomia.

Cuinar és reflexió, cuinar és una manera de poder ajudar en la transformació del món, cuinar és poder participar de la gestió alimentària mundial al escollir (per exemple) quins són els ingredients que volem oferir als nostres comensals i ajudar a evitar desastres mediambientals o socials.

Actualment, la qualitat alimentària no es pot valorar tant sols amb l’exàmen organolèpitic. No val el concepte gourmet de bo o dolent, si no que actualment la qualitat gira en torn de la producció dels aliments que escollim, del no destruïr el medi ambient, del respectar l’ecosistema i del no generar injustícies intergeneracionals…

Quan cuinem ens toca lluitar contra la pèrduda de la biodiversitat del nostre entorn, del nostre territori i per tant, enfortir l’economia local i fugir de l’obtenció de productes provients d’altres parts del món (quan els podem aconseguir ben a la vora) i alhora evitar generar grans volums de contaminació.

Al cuinar ens toca donar als aliments el valor que es mereixen (lluny del preu exclusivament), i intentar aconseguir la qualitat alimentària fugint de possibles abusos als agricultors i ramaders apropant-nos a productes bons per a qui els consumeix, nets per al medi ambient i justos per a qui els produeix.

Mira-ho per on vulguis, veuràs que cuinar és cultura, que és passió, que és responsabilitat, que és generositat, que és… FELICITAT!

Crec que no pots dubtar-ho.
Vine a formar part del futur…